Reprenc el bloc després de tants dies per parlar sobre un sentiment que ha estat present en el nostre poble durant molts anys però que aquests últims dies ha agafat un impuls realment remarcable: l'independentisme . El passat 11 de setembre, els carrers de Barcelona van ser inundats per una marea ciutadana pacífica que demanava a crits i càntics el dret de decidir el futur de Catalunya com a estat propi i dins del marc europeu. Els mitjans de comunicació, com de costum, s'han dedicat a deformar i manipular la notícia segons els ha convingut per tenir contents els seus lectors/oients/televidents d'orientació política predeterminada (aquí no se'n lliura ningú, ni els diaris d'una banda ni els de l'altra). Deixant aquest tema de banda, però, ja que aquest bloc està orientat al gaudi literari i no pas al debat polític, vull compartir avui un dels poemes més coneguts del mestre Maragall, l' Oda a Espanya . El propòsit original del poema no era la indepe
Una ullada al retrovisor, amb molta lírica