Leia Jiménez - Reflexions i poesia

Com a estudiant de literatura, en certa manera és inevitable adquirir amb el temps una certa indiferència  o distància a l'hora de llegir textos (una mena de pell freda, d'ull crític, que et permet fer la teva feina  sense haver de caure en el sentimentalisme i el mocador de paper). Aquest distanciament, que sens dubte és necessari, no és, tanmateix, infranquejable: d'entre la marea de pàgines de negre sobre blanc, de tant en tant s'escolen algunes línies, un paràgraf, un vers... que aconsegueix saltar el mur de vidre, esquinça la pell freda i punxa just allà endins, on hi ha allò que els cursis anomenen  la fibra sensible .  Això mateix m'ha passat fa poc llegint The Tragedy of King Lear , de William Shakespeare, una obra que m'entusiasma i em fereix a parts iguals.  Lear  és probablement l'obra més cruel que he llegit mai: et trenca per dins i no et dóna cap bri d'esperança, cap consol que pugui mínimament recompondre els trossets. Però alhora (i

Quan vaig acceptar de participar en el Flic Festival de literatura i art per a públic infantil i juvenil no tenia ni idea del privilegi que m'acabaven d'atorgar per un dia. Aquest matí he format part d'un taller d'escriptors i il·lustradors anomenat Impressora humana  en què els més petits, després de triar tres paraules d'un mural, les ficaven dins la impressora , on un escriptor o dibuixant li feia al moment una creació  ad hoc . Més enllà del que aquest taller hagi aportat a les meves aptituds com a autora (he pogut comprovar que, sens dubte, d'imaginació i de surrealisme no me'n falta), aquesta activitat ha estat reveladora per a mi perquè m'ha obert un horitzó que, fins ara, sempre havia deixat de banda: la literatura infantil. La narrativa (i no diguem ja la poesia!) per a públic infantil ha estat sempre un gènere certament minoritzat, al qual no s'han dedicat mai gaires estudis ni jornades científiques i que, tanmateix, és crucial: és a l