Leia Jiménez - Reflexions i poesia

Com ja sabràs, l'Empordà s'està cremant. És llavors responsabilitat de tots nosaltres vetllar per la recuperació de l'entorn natural destruït per les flames.  La impotència i la ràbia s'ha estès per tot el país i ha donat peu al moviment civil #1català1arbre, que es proposa replantar i regestionar el terreny devastat pel foc. Des d'aquí t'animo a sumar-te a la iniciativa, ja que el paisatge de Catalunya és part de tots nosaltres i n'hem d'ésser responsables. L'Alt Empordà és una de les regions de major interès paisatgístic del país, no podem deixar-lo cremant. Vincle a la pàgina de #1català1arbre: www.uncatalaunarbre.wordpress.com Facebook: www.facebook.com/1catala1arbre Twitter: www.twitter.com/1catala_1arbre Com no pot ser d'altra manera, deixo aquí el poema L'Empordà , de Joan Maragall. L'Empordà , de Joan Maragall Cap a la part del Pirineu, vora els serrats i arran del mar s’obre una plana riallera, n’és l’Empordà! Di

La setmana passada va ser el meu aniversari i, com cada any, se'm féu realment estrany veure com ja havia passat un any més, com un volum de 365 pàgines ja havia acabat. És per aquestes dates que sempre em poso més trascendental sobre aquests temes, encara més quan estic a punt de finalitzar l'etapa vital en què em trobo, l'adolescència. Així doncs, no he pogut deixar de sorprendre'm (i de compadir-me) pel fet que el temps (i la vida, en conseqüència) passa molt de pressa. Deixo aquí un poema que reflecteix força bé el tema que estic tractant en aquesta entrada, tot i que enfoca la visió del temps des d'una perspectiva més amorosa: és l' Encís que fuig , de Maria-Antònia Salvà.   L'encís que fuig , de Maria-Antònia Salvà Boira que el cim vas fregant volandera, flaire que passes amb l'ala del vent, aigua de neu que entre molsa i falguera dius ta cançó per rocosa pendent. Rous matinals i poncelles descloses, com jo fruesc vostre en

Probablement, el primer poeta que vaig llegir i respectar va ser Miquel Martí i Pol, mort fa uns pocs anys (el 2003). El que trobo especial d'aquest autor és que empra un vocabulari proper al lector (completament allunyat del lèxic rocambolesc de Góngora) i alhora és capaç de transmetre un missatge molt profund amb paraules de cada dia. El primer poema de Martí i Pol que vaig llegir va ser Un sonet per a tu , i crec que avui que en parlo seria escaient penjar aquí la composició que féu interessar-me per aquest poeta i iniciar-me en l'estudi de la literatura. Un sonet per a tu , de Miquel Martí i Pol Un sonet per a tu, que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu, només això, però amb aquell toc

Música i poesia són dues cares de la mateixa moneda. Des dels orígens de la lírica, la música sempre ha anat de la mà de les composicions: primer, les obres eren de caire popular i eren cançons de sembra o de sega; posteriorment, amb l'inici de la lírica trobadoresca, la música era un element clau en la interpretació de la poesia ja que els poemes eren cantats i acompanyats d'un instrument cordòfon pel joglar, que era hàbil tant en la recitació com en la interpretació musical. Paco Ibáñez, un conegut musicador de poetes. Durant el Renaixement, la música va passar a ésser considerada l'art suprem, ja que, a causa de la seva intangibilitat i la seva evanescència, es creia que era el mitjà a través del qual hom podia contemplar Déu. El mateix Dant va descriure la planificació del món i l'inframón en la Commedia   a partir d'una òptica feta per plans circulars que podien ser perfectament extrapolats a un pentagrama. Avui dia, malgrat que no gaires, encara h

Com deia aquell, val més una imatge que mil paraules. I Joan Brossa ho entenia perfectament. Tant és així que va descriure un fet constatat amb un dels poemes visuals més cèlebres de la literatura catalana: Poema , amb el qual va voler expressar (crec que claríssimament) que la poesia és l'arma més vàlida i mortífera que existeix.