Probablement, el primer poeta que vaig llegir i respectar va ser Miquel Martí i Pol, mort fa uns pocs anys (el 2003). El que trobo especial d'aquest autor és que empra un vocabulari proper al lector (completament allunyat del lèxic rocambolesc de Góngora) i alhora és capaç de transmetre un missatge molt profund amb paraules de cada dia.
El primer poema de Martí i Pol que vaig llegir va ser Un sonet per a tu, i crec que avui que en parlo seria escaient penjar aquí la composició que féu interessar-me per aquest poeta i iniciar-me en l'estudi de la literatura.
Un sonet per a tu, de Miquel Martí i Pol
Un sonet per a tu, que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.
Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.
Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.
Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada