Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

Llucià de Samòsata

Avui tractaré un autor una mica diferent dels anteriors. Diferent per l'època literària, l'idioma i el tipus de text que el caracteritzen. Vull parlar de Llucià de Samòsata, un autor grec d'origen sirià que visqué al segle II de la nostra era, i que m'aprecio molt. L'obra de Llucià més coneguda, la Història Vertadera , és una novel·la en què es parodien diverses històries de l' Odissea i també les obres d'Heròdot i Plató, entre d'altres autors. En aquest llibre, Llucià assenta els fonaments del gènere de la literatura fantàstica, ja que narra històries de viatges interestel·lars, batalles magnífiques i aventures increïbles, i tot amb un to irònic i divertit que fa riure el lector un parell de cops per pàgina. Altres obres també molt conegudes de Llucià són els Diàlegs dels déus , Diàlegs dels morts i Diàlegs marins , que són relativament fàcils de traduir (estan escrits en un àtic molt pur, tal com era normal durant la Segona Sofística) i molt

Victor Hugo

Victor Hugo és un poeta (dic és i no va ser perquè, com deia Maria Àngels Anglada, els poetes no moren mai) francès del segle XIX (1802-1885), l'obra del qual s'emmarca en el Romanticisme. La seva producció és extensa i variada, ja que conreà tots els gèneres i estils. Les seves obres més conegudes són les novel·les Els miserables (de la qual es féu un musical l'any 1980, compost per Claude-Michel Schönberg), Nostra Senyora de París i Darrer dia d'un condemnat . Va viure sempre preocupat per qüestions socials, tal com es pot veure a molts dels seus escrits, i la dissidència amb Napoleó III (el Segon Imperi) el va dur a l'exili, on va estar durant vint anys (fins a la caiguda de l'Imperi i la proclamació de la Tercera República francesa). Personalment, Hugo és un poeta que sempre m'ha cridat l'atenció i que aprecio molt, motiu pel qual he decidir fer-ne una traducció (la primera que faig d'un autor francès). En aquest cas, he triat un poema q

Estiu, un cop més

Ja torna a ser estiu. Em penso que només prenc consciència de la rapidesa amb què passa el temps dues vegades a l'any: al Nadal i a l'estiu, moment en què és el meu aniversari (aquest any, per cert, el divuitè). Certament, aquests darrers mesos han estat força convulsos (final de curs, selectivitat, Premi Extraordinari, Leading Program (curs de lideratge), distinció de les PAU...), però, per fi ja puc descansar i posar-me a treballar en el meu projecte poètic, que haurà d'estar acabat abans que comenci el curs. Ara finalment porto uns dies de "relax" (sol i platja, a veure si se'm treu el color vampíric), cosa que m'ha fet recordar un poema de Josep Carner que precisament hem estudiat enguany a classe de Literatura Catalana. Es tracta del sonet Vora la mar és nada , en el qual, curiosament, em sento parcialment identificada amb tots dos personatges (l'estimada i el poeta): la primera per l'afició i proximitat al mar (sóc una enamorada de l'

Lord Byron

Com que m'ho vaig passar molt bé traduint el poema de Poe, he decidit fer una segona entrada sobre un poeta de parla anglesa; aquest cop, però, britànic. Es tracta de George Gordon Byron, més conegut com Lord Byron, un autor que és considerat dels més excelsos del Romanticisme.  Byron és conegut per la seva extensa obra poètica, de la qual destaquen els poemes narratius Pelegrinatge de Childe Harold i Don Joan , l'últim dels quals deixà inacabat a causa de la seva mort prematura a la Guerra d'Independència Grega (1821-1830). La reputació de Byron no ve només de la seva obra literària, sinó que és conegut també per haver dut una vida plena d'escàndols i extravagàncies, amb nombrosos deutes, amants i separacions. El que jo he pogut observar del seu estil literari, en contraposició amb el Romanticisme de Poe, és la incansable recerca de lèxic arcaïtzant, característica molt pròpia de la literatura romàntica, que cercava els orígens de les diverses nacions. Aquest f