Leia Jiménez - Reflexions i poesia

No hi ha res de nou que jo pugui dir sobre Salvador Espriu. Tanmateix, com que això no és un diari informatiu, sinó un bloc personal on parlo del que em ve de gust, he decidit dedicar aquesta entrada a un dels poetes (o "escriptors de ratlles curtes") més eminents de la literatura catalana del segle XX, Salvador Espriu, de qui, enguany, se'n celebra el centenari. Espriu va ser, en paraules seves, "un home sense biografia"; de fet, es diu que va ordenar cremar totes les seves cartes personals a fi que no hi hagués constància de la seva vida privada. Amb només quinze anys va publicar la seva primera obra, Israel , i des de llavors va anar ascendint graons en el món literari fins a ésser candidat al Premi Nobel en diverses ocasions. Per a Espriu, la mort era una preocupació constant. Ja de petit va patir la mort de dos dels seus germans (un germà i una germana) i ell mateix va estar a prop de morir a causa d'una malaltia que el féu estar al llit du

Ja ha arribat el 2013, i amb ell tornen les típiques voluntats que s'acaben a mitjan gener (dur un estil de vida saludable, majoritàriament). Com que estic de bon humor (cosa que té molt a veure amb el fet d'estar de vacances, és clar), he volgut felicitar-vos el nou any de la millor manera que sé: compartint un poema que va sobre el primer dia de l'any. Es tracta del sonet Any nou , del molt admirat per mi Josep Carner (qui no en va fou anomenat príncep dels poetes per la crítica). Espero que el gaudiu. Any nou Ni l’astròleg no sap, dia primer, u rigorós que un poc de vida ens dalla, quines estrenes ens darà potser: angoixa, amor, traspàs o revifalla. Natura és erta, sense afany ni esquer, i l’aire és buit i la gelada calla. Un salut regalima en el cloquer; mor, a prop de l’encert, l’escorrialla. ¿Qui sap el que vindrà i el que em deserta? Nou any és nou engany; en vida incerta, jo sóc una ombra que s’esmuny de frau. Oh Veritat, tu sola coronada ben al dellà