Avui, cent anys enrere. En el marc de la Primera Guerra Mundial, el govern otomà dels Joves Turcs detén 800 ciutadans armenis a Constantinoble, entre els quals hi ha escriptors, metges, polítics, científics, periodistes i clergues, dels quals no se'n tornarà a saber mai més res. Amb aquesta acció, els Joves Turcs inicien una política d'expansió territorial (i sociocultural) que cerca de "turquificar" els musulmans que viuen a l'Imperi Otomà i exterminar els armenis que hi resideixen. Així doncs, entre 1915 i 1923 el govern turc massacra els assiris, grecs, àrabs i, molt especialment, els armenis del seu territori i de les regions properes. És ni més ni menys que l'anomenat genocidi armeni. Durant aquesta massacre, que l'actual govern turc anomena de forma eufemística "fets de 1915", es calcula que moriren aproximadament un milió i mig de persones, a més del fet que el poble armeni perdé (encara fins a dia d'avui) l'Armènia Occident
Una ullada al retrovisor, amb molta lírica