Leia Jiménez - Reflexions i poesia

Ahir celebràvem (o planyíem) el 72è aniversari de la mort de Màrius Torres, un poeta lleidatà que morí a la injustament jove edat de 32 anys. Avui, com a petit homenatge, em disposo a escriure quatre ratlles sobre la seva figura i compartir algun dels seus poemes. Torres, metge i pianista  de formació, és un poeta emmarcat en l'òrbita del postsimbolisme, en el qual trobem altres grans noms de la literatura catalana, com Carles Riba i Josep Carner (en la seva última etapa). El lleidatà, profundament marcat per la funesta malaltia que patia (tuberculosi) va passar els darrers anys de la seva vida reclòs en un sanatori a Sant Quirze de Safaja, cosa que provocà també un aïllament personal (i espiritual) i n'estimulà la vocació literària, amb poemes d'un caire profundament humà i íntim. La seva obra, malauradament no gaire extensa, conforma un petit món particular, subtil, delicat, però també ple de música, de melangia i de mort. Personalment, Torres em fascinà per l'en

Ja se n'ha anat, del tot. L'esperit acadèmic, filològic, ha abandonat la tan nostra Facultat de Filologia per passar a ser un lloc on, per damunt de l'interès cultural, domina l'interès monetari, capitalista. Fa uns anys ençà (especialment des de l'arribada del Grau, però ve d'abans, de la supressió dels Estudis Comuns) que la Facultat ha anat convertint-se en allò que irònicament anomenem una EOI  per a post-adolescents, un lloc on aprendre un o dos idiomes amb una alta autonomia en un temps rècord, cosa que NO ÉS (o no hauria de ser) el real propòsit de la filologia. Tanmateix, aquest poc sentit academicista que hi quedava (l'olor de paper rebregat i cafè que tots busquem a la Facultat) s'ha acabat d'escolar per la finestra amb la nova reforma de l'oferta formativa de la facultat que entrarà en funcionament l'any vinent. Se suprimeix la Filologia Romànica i, amb ella, els itineraris de català, italià, polonès, àrab, hebreu, gallec, po

Enguany el Centre Dona i Literatura de la Universitat de Barcelona ha organitzat una nova taula rodona de joves poetesses dins del Cicle d'Escriptores, que es titularà «Abraça'm el deliri de tornar a ser», vers extret d'un poema de Silvie Rothkovic. En la taula rodona, quatre joves poetesses recitarem i reflexionarem sobre la poesia i la creació poètica. La taula estarà conformada per Antònia Maria Serra, Raquel Santanera, Zeneida Heras i jo, Leia Jiménez. La coordinació anirà a càrrec de la Marta Font, membre del Centre Dona i Literatura. L'acte serà el dimarts 18 de març a l'Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (c/ Aribau, 2), a les 19:30. Evidentment, l'entrada serà lliure i tothom hi està convidat!