Passa al contingut principal

Una Facultat cada cop menys filològica


Ja se n'ha anat, del tot. L'esperit acadèmic, filològic, ha abandonat la tan nostra Facultat de Filologia per passar a ser un lloc on, per damunt de l'interès cultural, domina l'interès monetari, capitalista. Fa uns anys ençà (especialment des de l'arribada del Grau, però ve d'abans, de la supressió dels Estudis Comuns) que la Facultat ha anat convertint-se en allò que irònicament anomenem una EOI per a post-adolescents, un lloc on aprendre un o dos idiomes amb una alta autonomia en un temps rècord, cosa que NO ÉS (o no hauria de ser) el real propòsit de la filologia.

Tanmateix, aquest poc sentit academicista que hi quedava (l'olor de paper rebregat i cafè que tots busquem a la Facultat) s'ha acabat d'escolar per la finestra amb la nova reforma de l'oferta formativa de la facultat que entrarà en funcionament l'any vinent. Se suprimeix la Filologia Romànica i, amb ella, els itineraris de català, italià, polonès, àrab, hebreu, gallec, portuguès, llatí, grec i euskera de les titulacions de Lingüística i Llengües i Literatures Modernes, on, a partir d'ara, només es podran cursar l'espanyol, l'anglès, l'alemany, el francès i el rus.

Això vol dir que, en primer lloc, deixarem de tenir especialistes en medievalística al nostre país, una disciplina en què érem internacionalment prestigiosos, i, a més, que els estudis filològics comparats a la nostra facultat (que s'impartien a Romàniques, a Lingüística i a Llengües i Literatures Modernes) es veuran seriosament escapçats i desprestigiats, delmats i mutilats, i només restaran impunes aquells idiomes que, per conveniències econòmiques, tenen una major protecció institucional.

A partir d'ara, el català només podrà ser estudiat com cal (és a dir, amb rigor filològic) per aquells alumnes que decideixin fer Filologia Catalana, mentre que abans comptàvem també amb els itineraris combinats de català a Filologia Romànica (requiescat in pace), a Lingüística i a Llengües i Literatures Modernes, on es podia estudiar la nostra llengua conjuntament amb alguna altra. I aquesta mesura que fa perillar tant la nostra llengua no ha estat presa des de Madrid (aquest cop no és el dolent Drac Wert qui ens amenaça), sinó des de la Generalitat de Catalunya, aquells que després s'omplen la boca parlant de la immersió lingüística i tota la pesca. Perquè es pensen que som imbècils, però no.

I si seguim així, en la nostra Facultat, que cada cop mereix menys aquest nom, deixaran d'existir pròximament els ensenyaments de Filologia Catalana i de Filologia Clàssica, perquè... qui necessita saber català, llatí o grec clàssic si la lengua del Imperio és l'espanyol, amb l'anglès es va a tot arreu, els nostres turistes parlen rus i la Merkel i els bancs són alemanys?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Salvador Espriu: "Salvem els mots"

No hi ha res de nou que jo pugui dir sobre Salvador Espriu. Tanmateix, com que això no és un diari informatiu, sinó un bloc personal on parlo del que em ve de gust, he decidit dedicar aquesta entrada a un dels poetes (o "escriptors de ratlles curtes") més eminents de la literatura catalana del segle XX, Salvador Espriu, de qui, enguany, se'n celebra el centenari. Espriu va ser, en paraules seves, "un home sense biografia"; de fet, es diu que va ordenar cremar totes les seves cartes personals a fi que no hi hagués constància de la seva vida privada. Amb només quinze anys va publicar la seva primera obra, Israel , i des de llavors va anar ascendint graons en el món literari fins a ésser candidat al Premi Nobel en diverses ocasions. Per a Espriu, la mort era una preocupació constant. Ja de petit va patir la mort de dos dels seus germans (un germà i una germana) i ell mateix va estar a prop de morir a causa d'una malaltia que el féu estar al llit du

La Renaixença

Avui torno a embrancar-me a escriure el bloc després d'un altre llarg lapse de temps (obligat pels estudis, és clar), per parlar breument d'un corrent artístic que tingué lloc a Catalunya fa un segle i mig aproximadament (una mica menys) i pel qual no puc sentir sinó una gran admiració. El corrent de què parlo no és cap altre que la Renaixença, que revolucionà la llengua i cultura catalanes i les portà fins a una esplendor que no havien tingut des del segle d'or de les lletres catalanes (el segle XV, amb Ausiàs March, Joanot Martorell i Jordi de Sant Jordi). Els autors d'aquest moviment van lluitar per posar la literatura catalana a l'alçada de les altres literatures europees, ja que havia romàs en un estat d'oblit durant el període anomenat la Decadència. A més a més, els escriptors es trobaren una llengua arcaica que no oferia les eines necessàries per a la creació literària i van emprendre la tasca de modernitzar la llengua (feina que no acabaren ells,

El Barroc

El Barroc és un moviment europeu que comprèn del tombant del segle XVI fins al segle XVIII. Aquest moviment és la resposta dels artistes als valors del Renaixement (més aviat és la refutació de tots ells), la qual cosa fa que esdevingui un art pessimista, laboriós i ple de vitalitat. La literatura barroca es caracteritza estilísticament per l'explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi i de la versificació, sense témer el fet de caure en l'artifici. A la Península Ibèrica, la decadència de l'Imperi Espanyol i la fidelitat a la contrareforma són dos factors que van afavorir l'esclat de l'art barroc, tant de la literatura (Góngora, Quevedo, Cervantes, Calderón de la Barca...) com de les arts plàstiques (Velázquez, Goya, Murillo...), cosa que féu que el Barroc (el segle XVII) sigui considerat el Segle d'Or de la literatura castellana. D'altra banda, la literatura catalana del Barroc se situa en l'etapa que ha estat mal anomenada com a &quo