Leia Jiménez - Reflexions i poesia

Avui, cent anys enrere. En el marc de la Primera Guerra Mundial, el govern otomà dels Joves Turcs detén 800 ciutadans armenis a Constantinoble, entre els quals hi ha escriptors, metges, polítics, científics, periodistes i clergues, dels quals no se'n tornarà a saber mai més res. Amb aquesta acció, els Joves Turcs inicien una política d'expansió territorial (i sociocultural) que cerca de "turquificar" els musulmans que viuen a l'Imperi Otomà i exterminar els armenis que hi resideixen. Així doncs, entre 1915 i 1923 el govern turc massacra els assiris, grecs, àrabs i, molt especialment, els armenis del seu territori i de les regions properes. És ni més ni menys que l'anomenat genocidi armeni. Durant aquesta massacre, que l'actual govern turc anomena de forma eufemística "fets de 1915", es calcula que moriren aproximadament un milió i mig de persones, a més del fet que el poble armeni perdé (encara fins a dia d'avui) l'Armènia Occident

Sempre és amarg homenatjar aquells qui ens han deixat, però encara ho és més si vas tenir l'oportunitat de conèixer-los en persona i d'admirar-los a preu dret, sense la distància dels llibres. Avui ens ha deixat el doctor Carles Miralles, catedràtic de filologia grega de la UB i membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, a més d'excel·lent poeta. La seva obra lírica, compilada en el volum D'aspra dolcesa , és una de les màximes fites de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX i d'inicis del XXI pel seu estil acurat, delicat i personal, sempre acompanyat per la brisa dels clàssics. Com a estudiós de la literatura, destaquen sens dubte els seus treballs sobre Homer, la tragèdia i la lírica gregues, a més dels seus assajos sobre literatura catalana contemporània, que han esdevingut canònics, com la Lectura de les Elegies de Bierville de Carles Riba , Sobre Foix  i Sobre Espriu. Aquest últim, dedicat per l'autor, és el petit treso