Passa al contingut principal

Lord Byron

Com que m'ho vaig passar molt bé traduint el poema de Poe, he decidit fer una segona entrada sobre un poeta de parla anglesa; aquest cop, però, britànic. Es tracta de George Gordon Byron, més conegut com Lord Byron, un autor que és considerat dels més excelsos del Romanticisme. 
Byron és conegut per la seva extensa obra poètica, de la qual destaquen els poemes narratius Pelegrinatge de Childe Harold i Don Joan, l'últim dels quals deixà inacabat a causa de la seva mort prematura a la Guerra d'Independència Grega (1821-1830).
La reputació de Byron no ve només de la seva obra literària, sinó que és conegut també per haver dut una vida plena d'escàndols i extravagàncies, amb nombrosos deutes, amants i separacions.
El que jo he pogut observar del seu estil literari, en contraposició amb el Romanticisme de Poe, és la incansable recerca de lèxic arcaïtzant, característica molt pròpia de la literatura romàntica, que cercava els orígens de les diverses nacions. Aquest fet causa que en les seves composicions hi hagi un lèxic i una morfologia verbal i nominal que seria més pròpia de l'època de Shakespeare (de fet, hi ha paraules que emprava Shakespeare) que no pas del segle XIX. Això, sens dubte, ha fet que la traducció del text hagi estat molt més feixuga que la del d'Allan Poe, ja que la recerca en diccionaris especialitzats que he hagut de fer ha estat molt més àmplia i profunda.
Bé, sense més dilació, comparteixo la meva traducció del (llarguíssim) poema And thou art dead, as young and fair (I ets morta, tan jove i justa).

And thou art dead, as young and fair




And thou art dead, as young and fair                                  I ets morta, tan jove i justa
As aught of mortal birth;                                                    com quelcom de naixement mortal;
And form so soft, and charms so rare,                                i de forma tan suau, i encants tan rars,
Too soon return'd to Earth!                                                tornats a la Terra massa aviat!
Though Earth receiv'd them in her bed,                              Malgrat que la Terra els va rebre al seu llit,
And o'er the spot the crowd may tread                               i sobre el lloc la gent potser camina
In carelessness or mirth,                                                    amb despreocupació o joia,
There is an eye which could not brook                                hi ha un ull que no pot admetre
A moment on that grave to look.                                        de mirar aquella tomba per un moment.
 
I will not ask where thou liest low,                                    No preguntaré on reposes baixa,
Nor gaze upon the spot;                                                    ni miraré cap a aquell indret;
There flowers or weeds at will may grow,                          allà creixeran flors o herbes,
So I behold them not:                                                       així que no les contemplaré:
It is enough for me to prove                                              És suficient per a mi provar
That what I lov'd, and long must love,                               que el que he estimat i hauré d'estimar llargament
Like common earth can rot;                                              es pot podrir com terra vulgar;
To me there needs no stone to tell,                                    no cal que cap pedra em digui
'T is Nothing that I lov'd so well.                                       que és res el que vaig estimar tant.
 
Yet did I love thee to the last                                             Encara que et vaig estimar fins al final
As fervently as thou,                                                          tan ferventment com tu,
Who didst not change through all the past,                         el que no va canviar al llarg de tot el passat
And canst not alter now.                                                    no es pot alterar ara.
The love where Death has set his seal,                               L'amor en què la Mort ha posat el seu segell
Nor age can chill, nor rival steal,                                        ni el pot refredar l'edat, ni robar un rival,
Nor falsehood disavow:                                                      ni negar la falsedat:
And, what were worse, thou canst not see                          i, el que és pitjor, tu no pots veure
Or wrong, or change, or fault in me.                                  ni error, ni canvi, ni culpa en mi.
 
The better days of life were ours;                                      Els millors dies de la vida eren nostres;
The worst can be but mine:                                               els pitjors no poder ser sinó meus:
The sun that cheers, the storm that lowers,                        el sol que alegra, la tempesta que entristeix,
Shall never more be thine.                                                 no seran mai més teus.
The silence of that dreamless sleep                                    El silenci d'aquell son sense somnis
I envy now too much to weep;                                           el desitjo massa com per plorar;
Nor need I to repine                                                          tampoc necessito queixar-me
That all those charms have pass'd away,                            que tots aquells encants han passat de llarg,
I might have watch'd through long decay.                           potser he mirat a través del llarg declivi.
 
The flower in ripen'd bloom unmatch'd                               La flor que s'obre esplendorosa i inigualable       
Must fall the earliest prey;                                                  ha de caure, primera víctima;
Though by no hand untimely snatch'd,                             malgrat no ésser preses prematurament per cap mà,
The leaves must drop away:                                               les fulles han de caure:
And yet it were a greater grief                                            encara que sigui un major patiment
To watch it withering, leaf by leaf,                                      mirar com es marceix, fulla per fulla,
Than see it pluck'd to-day;                                                que veure-la arrencada un sol dia;
Since earthly eye but ill can bear                                        des d'un ull terrenal, però, l'infortuni pot portar
To trace the change to foul from fair.                                  de traçar el canvi a vil d'allò just.
 
I know not if I could have borne                                         No sé si hauria pogut suportar
To see thy beauties fade;                                                    veure la teva bellesa desaparèixer;
The night that follow'd such a morn                                     la nit que seguí aquell matí
Had worn a deeper shade:                                                   vestí una ombra més profunda:
Thy day without a cloud hath pass'd,                                   el teu dia sense cap núvol ha passat,
And thou wert lovely to the last,                                         i tu vas ser bella fins al final,
Extinguish'd, not decay'd;                                                   extingida, no pas decaiguda;
As stars that shoot along the sky                                        com els estels que emeten per tot el cel
Shine brightest as they fall from high.                                 la claror més brillant mentre cauen de les altures.
 
As once I wept, if I could weep,                                        Com una vegada vaig plorar, si pogués plorar,
My tears might well be shed,                                             les meves llàgrimes bé podrien sorgir,
To think I was not near to keep                                          en pensar que no vaig estar a prop de mantenir
One vigil o'er thy bed;                                                        una vigília sobre el teu llit;
To gaze, how fondly! on thy face,                                       per observar, que profundament! el teu rostre,
To fold thee in a faint embrace,                                           per cobrir-te en una feble abraçada,
Uphold thy drooping head;                                                 apujar el teu cap decaigut;
And show that love, however vain,                                      i mostrar que l'amor, tot i fútil,
Nor thou nor I can feel again.                                              ni tu ni jo el podem sentir de nou.
 
Yet how much less it were to gain,                                     Tot i que hi hauria molt menys a guanyar,
Though thou hast left me free,                                            malgrat que m'has deixat lliure,
The loveliest things that still remain,                                   les coses amoroses que encara resten
Than thus remember thee!                                                 d'aquesta manera et recorden!
The all of thine that cannot die                                           Tot allò teu que no pot morir
Through dark and dread Eternity                                       a través de la fosca i temible Eternitat
Returns again to me,                                                          torna un altre cop cap a mi,
And more thy buried love endears                                      i el teu amor enterrat enamora més
Than aught except its living years.                               que qualsevol altre cosa excepte els seus anys de vida.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Salvador Espriu: "Salvem els mots"

No hi ha res de nou que jo pugui dir sobre Salvador Espriu. Tanmateix, com que això no és un diari informatiu, sinó un bloc personal on parlo del que em ve de gust, he decidit dedicar aquesta entrada a un dels poetes (o "escriptors de ratlles curtes") més eminents de la literatura catalana del segle XX, Salvador Espriu, de qui, enguany, se'n celebra el centenari. Espriu va ser, en paraules seves, "un home sense biografia"; de fet, es diu que va ordenar cremar totes les seves cartes personals a fi que no hi hagués constància de la seva vida privada. Amb només quinze anys va publicar la seva primera obra, Israel , i des de llavors va anar ascendint graons en el món literari fins a ésser candidat al Premi Nobel en diverses ocasions. Per a Espriu, la mort era una preocupació constant. Ja de petit va patir la mort de dos dels seus germans (un germà i una germana) i ell mateix va estar a prop de morir a causa d'una malaltia que el féu estar al llit du

La Renaixença

Avui torno a embrancar-me a escriure el bloc després d'un altre llarg lapse de temps (obligat pels estudis, és clar), per parlar breument d'un corrent artístic que tingué lloc a Catalunya fa un segle i mig aproximadament (una mica menys) i pel qual no puc sentir sinó una gran admiració. El corrent de què parlo no és cap altre que la Renaixença, que revolucionà la llengua i cultura catalanes i les portà fins a una esplendor que no havien tingut des del segle d'or de les lletres catalanes (el segle XV, amb Ausiàs March, Joanot Martorell i Jordi de Sant Jordi). Els autors d'aquest moviment van lluitar per posar la literatura catalana a l'alçada de les altres literatures europees, ja que havia romàs en un estat d'oblit durant el període anomenat la Decadència. A més a més, els escriptors es trobaren una llengua arcaica que no oferia les eines necessàries per a la creació literària i van emprendre la tasca de modernitzar la llengua (feina que no acabaren ells,

El Barroc

El Barroc és un moviment europeu que comprèn del tombant del segle XVI fins al segle XVIII. Aquest moviment és la resposta dels artistes als valors del Renaixement (més aviat és la refutació de tots ells), la qual cosa fa que esdevingui un art pessimista, laboriós i ple de vitalitat. La literatura barroca es caracteritza estilísticament per l'explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi i de la versificació, sense témer el fet de caure en l'artifici. A la Península Ibèrica, la decadència de l'Imperi Espanyol i la fidelitat a la contrareforma són dos factors que van afavorir l'esclat de l'art barroc, tant de la literatura (Góngora, Quevedo, Cervantes, Calderón de la Barca...) com de les arts plàstiques (Velázquez, Goya, Murillo...), cosa que féu que el Barroc (el segle XVII) sigui considerat el Segle d'Or de la literatura castellana. D'altra banda, la literatura catalana del Barroc se situa en l'etapa que ha estat mal anomenada com a &quo