Llucià de Samòsata

Avui tractaré un autor una mica diferent dels anteriors. Diferent per l'època literària, l'idioma i el tipus de text que el caracteritzen. Vull parlar de Llucià de Samòsata, un autor grec d'origen sirià que visqué al segle II de la nostra era, i que m'aprecio molt.

L'obra de Llucià més coneguda, la Història Vertadera, és una novel·la en què es parodien diverses històries de l'Odissea i també les obres d'Heròdot i Plató, entre d'altres autors. En aquest llibre, Llucià assenta els fonaments del gènere de la literatura fantàstica, ja que narra històries de viatges interestel·lars, batalles magnífiques i aventures increïbles, i tot amb un to irònic i divertit que fa riure el lector un parell de cops per pàgina.

Altres obres també molt conegudes de Llucià són els Diàlegs dels déus, Diàlegs dels morts i Diàlegs marins, que són relativament fàcils de traduir (estan escrits en un àtic molt pur, tal com era normal durant la Segona Sofística) i molt divertits. De fet, jo vaig descobrir aquest autor amb la traducció de part dels Diàlegs.

Una brillant edició de les obres de Llucià que recomano encaridament és la del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, que ha estat duta a terme pel professorat del Departament de Grec de la Universitat de Barcelona.

Bé, com no podia ser menys, adjunto una traducció pròpia d'un fragment de l'obra de Llucià, en aquest cas, dels Diàlegs dels déus. Tanmateix, la traducció disponible a l'edició que he recomanat és infinitament millor a la meva, sens dubte.

ΗΦΑΙΣΤΟΥ ΚΑΙ ΔΙΟΣ (D'Hefest i Zeus)

ΗΦΑΙΣΤΟΣ.- Τί με, ὦ Ζεῦ, δεῖ ποιεῖν; ἥκω γάρ, ὡς ἐκέλευσας, ἔχων τὸν πέλεκυν ὀξύτατον, εἰ καὶ λίθους δέοι μιᾷ πληγῇ διατεμεῖν.

HEFEST: Zeus, què cal que faci? Car vinc com m'has manat, amb la destral esmolada, com si calgués partir pedres d'un sol cop.

ΖΕΥΣ.- Εὖ γε, ὦ Ἥφαιστε· ἀλλὰ δίελέ μου τὴν κεφαλὴν εἰς δύο κατενεγκών.

ZEUS: Bravo, Hefest! Doncs parteix-me el cap en dues meitats d'un sol cop.

ΗΦΑΙΣΤΟΣ.- Πειρᾷ μου, εἰ μέμηνα; πρόσταττε δ' οὖν τἀληθὲς ὅπερ θέλεις σοι γενέσθαι.

HEFEST: Em poses a prova per si estic boig? Ordena de veritat què vols que faci per tu.

ΖΕΥΣ.- Τοῦτο αὐτό, διαιρεθῆναί μοι τὸ κρανίον· εἰ δὲ ἀπειθήσεις, οὐ νῦν πρῶτον ὀργιζομένου πειράσῃ μου. ἀλλὰ χρὴ καθικνεῖσθαι παντὶ τῷ θυμῷ μηδὲ μέλλειν· ἀπόλλυμαι γὰρ ὑπὸ τῶν ὠδίνων, αἵ μοι τὸν ἐγκέφαλον ἀναστρέφουσιν.

ZEUS: Això mateix, que em parteixis el crani. Si em desobeeixes, no em posaràs a prova irritat per primera vegada. Però cal que sigui colpejat amb totes les forces sense demora, ja que em moro per uns dolors de part que em regiren el cervell.

ΗΦΑΙΣΤΟΣ.- Ὅρα, ὦ Ζεῦ, μὴ κακόν τι ποιήσωμεν· ὀξὺς γὰρ ὁ πέλεκύς ἐστι καὶ οὐκ ἀναιμωτὶ οὐδὲ κατὰ τὴν Εἰλήθυιαν μαιώσεταί σε.

HEFEST: Mira, Zeus, que no fem algun mal; que la destral està esmolada i no incruentament ni a la manera d'Ilítia t'atendrà al part.

ΖΕΥΣ.- Κατένεγκε μόνον, ὦ Ἥφαιστε, θαρρῶν· οἶδα γὰρ ἐγὼ τὸ σύμφερον.

ZEUS: Hefest, únicament colpeja amb valor, que ja sé jo el que em convé.

ΗΦΑΙΣΤΟΣ.- Κατοίσω· τί γὰρ χρὴ ποιεῖν σοῦ κελεύοντος; τί τοῦτο; κόρη ἔνοπλος; μέγα, ὦ Ζεῦ, κακὸν εἶχες ἐν τῇ κεφαλῇ· εἰκότως γοῦν ὀξύθυμος ἦσθα τηλικαύτην ὑπὸ τὴν μήνιγγα παρθένον ζωογονῶν καὶ ταῦτα ἔνοπλον· ἦ που στρατόπεδον, οὐ κεφαλὴν ἐλελήθεις ἔχων. ἡ δὲ πηδᾷ καὶ πυρριχίζει καὶ τὴν ἀσπίδα τινάσσει καὶ τὸ δόρυ πάλλει καὶ ἐνθουσιᾷ καὶ τὸ μέγιστον, καλὴ πάνυ καὶ ἀκμαία γεγένηται δὴ ἐν βραχεῖ· γλαυκῶπις μέν, ἀλλὰ κοσμεῖ τοῦτο ἡ κόρυς. ὥστε, ὦ Ζεῦ, μαίωτρά μοι ἀπόδος ἐγγυήσας ἤδη αὐτήν.

HEFEST: Colpejaré, doncs què cal fer si tu ho manes? Què és això? Una noia armada? Zeus, tenies un gran mal al cap! Amb raó estaves colèric, si estaves engendrant una donzella tan gran sota el cervell, i armada! Segur que t'ha passat desapercebut que tenies un campament i no un cap. Ella salta i balla la dansa pírrica, i branda l'escut i porta la llança, i està inspirada per un déu, el més gran. Ha esdevingut, en poc temps, indubtablement bella, vigorosa i amb els ulls brillants, però el casc ho adorna. De manera que, Zeus, lliura-me-la ara en matrimoni com a recompensa per les tasques de llevador.

ΖΕΥΣ.- Ἀδύνατα αἰτεῖς, ὦ Ἥφαιστε· παρθένος γὰρ ἀεὶ ἐθελήσει μένειν. ἐγὼ δ' οὖν τό γε ἐπ' ἐμοὶ οὐδὲν ἀντιλέγω.

ZEUS: És impossible el que em demanes, Hefest, ja que desitjarà romandre sempre verge. Jo no et contradic res per part meva.

ΗΦΑΙΣΤΟΣ.- Τοῦτ' ἐβουλόμην· ἐμοὶ μελήσει τὰ λοιπά, καὶ ἤδη συναρπάσω αὐτήν.

HEFEST: Jo volia això; la resta m'ocupa a mi, i ara me l'emportaré.

ΖΕΥΣ.- Εἴ σοι ῥᾴδιον, οὕτω ποίει· πλὴν οἶδα ὅτι ἀδυνάτων ἐρᾷς.

ZEUS: Si t'és més fàcil, fes-ho així, però sé que desitges coses impossibles.