Música i poesia

Música i poesia són dues cares de la mateixa moneda. Des dels orígens de la lírica, la música sempre ha anat de la mà de les composicions: primer, les obres eren de caire popular i eren cançons de sembra o de sega; posteriorment, amb l'inici de la lírica trobadoresca, la música era un element clau en la interpretació de la poesia ja que els poemes eren cantats i acompanyats d'un instrument cordòfon pel joglar, que era hàbil tant en la recitació com en la interpretació musical.

Paco Ibáñez, un conegut musicador de poetes.

Durant el Renaixement, la música va passar a ésser considerada l'art suprem, ja que, a causa de la seva intangibilitat i la seva evanescència, es creia que era el mitjà a través del qual hom podia contemplar Déu.

El mateix Dant va descriure la planificació del món i l'inframón en la Commedia  a partir d'una òptica feta per plans circulars que podien ser perfectament extrapolats a un pentagrama.

Avui dia, malgrat que no gaires, encara hi ha poetes que componen acompanyament musical per a les seves obres, cosa que trobo excepcional, ja que la música és capaç de donar-li la tonalitat a les paraules escaient per tal que el missatge arribi amb més facilitat al receptor (en aquest cas, a l'oient), ja que molts cops l'entonació del poema pot fer variar la percepció que el lector en té.

D'altra banda, les cançons que escoltem a la ràdio o a la televisió estan compostes majoritàriament per una base musical sobre la qual s'hi recita un text, que no és altra cosa que una composició lírica, és a dir, un poema cantat.

Personalment, trobo fascinant la inseparable i alhora molt ignorada unió entre música i poesia, ja que sóc una entusiasta de la lírica i una petita melòmana i aprenent de guitarrista.