Un matí com a autora infantil

Quan vaig acceptar de participar en el Flic Festival de literatura i art per a públic infantil i juvenil no tenia ni idea del privilegi que m'acabaven d'atorgar per un dia. Aquest matí he format part d'un taller d'escriptors i il·lustradors anomenat Impressora humana en què els més petits, després de triar tres paraules d'un mural, les ficaven dins la impressora, on un escriptor o dibuixant li feia al moment una creació ad hoc.

Més enllà del que aquest taller hagi aportat a les meves aptituds com a autora (he pogut comprovar que, sens dubte, d'imaginació i de surrealisme no me'n falta), aquesta activitat ha estat reveladora per a mi perquè m'ha obert un horitzó que, fins ara, sempre havia deixat de banda: la literatura infantil. La narrativa (i no diguem ja la poesia!) per a públic infantil ha estat sempre un gènere certament minoritzat, al qual no s'han dedicat mai gaires estudis ni jornades científiques i que, tanmateix, és crucial: és a l'edat més tendra quan es creen els hàbits de lectura que, en el millor dels casos, acompanyaran la persona durant tota la vida.

Una nena rebent la seva impressió

Personalment, estic molt poc avesada al tracte amb nens (sóc el membre més jove de la meva família) i potser per això també havia compartit sempre aquest aire de condescendència envers els autors que conreen les lletres no per lluir un virtuosisme culterà, sinó per suscitar les ganes de llegir entre les criatures. Ja ho diu el meu pare sempre, que no hi ha res de més atrevit que la ignorància! Precisament en el context sociolingüístic en què ens trobem, marcat per una progressiva davallada de l'ús de la llengua catalana entre la població més jove, cada cop més castellanitzada per la manca de productes d'entreteniment en català enfocats a ells, és quan més necessitem els autors que es dediquen a la mainada! 

Però d'avui no només m'enduc una reflexió metaliterària i un bon glop de realitat i d'humilitat, no... els somriures i la il·lusió ens els ulls d'aquells nens m'acompanyaran llargament cada cop que m'assegui davant del paper.