Passa al contingut principal

Edgar Allan Poe

Avui, com que finalment ja m'he deslliurat del Treball de Recerca, que m'havia estat amargant l'existència durant els darrers sis mesos, em permeto el plaer d'escriure una nova entrada en aquest bloc. Una entrada que, per cert, és la primera que dedico a un autor estranger.
Edgar Allan Poe va ser un escriptor romàntic dels Estats Units. Tot i que se'l coneix principalment pels seus relats curts (El cor delator, El gat negre o El pou i el pèndol, per exemple), Poe va conrear també la poesia i la novel·la, i fins i tot va escriure un gran poema narratiu, The raven (El corb), que s'ha musicat diverses vegades (la versió més coneguda és la que féu The Alan Parson's Project).
La vida de l'escriptor va ser molt intensa i sacsejada per múltiples daltabaixos, com la mort de la seva esposa, cosa que influí enormement en el retrat psicològic decadent dels seus personatges.
Allan Poe és considerat el pare dels contes breus del seu país i del terror psicològic literari, i la seva obra fou una influència cabdal per als escriptors simbolistes francesos (especialment Baudelaire) i d'altres com Kafka, Lovecraft i Borges. 
Els seus contes, que excel·leixen en la descripció d'escenes increïblement inquietants, no són recomanables de llegir abans d'anar a dormir (jo ho he fet i no ho recomano en absolut).
L'autor, que va morir de delirium tremens als quaranta anys, ens deixà un llegat literari de prop de 100 obres, 67 de les quals són contes breus.
L'obra que vull compartir avui com a cloenda és el poema Annabel Lee, que es publicà de forma pòstuma i és (des del meu humil parer) un dels poemes d'amor més bells que s'han escrit mai.
Com que és una obra escrita en anglès, n'incloc la traducció (que he elaborat jo mateixa a partir de l'original de Poe).


Annabel Lee

It was many and many a year ago,                                    D’això fa moltes i moltes vegades un any,
   In a kingdom by the sea,                                                     en un regne vora el mar,
That a maiden there lived whom you may know          vivia una donzella que deveu conèixer
   By the name of Annabel Lee;                                              pel nom d'Annabel Lee;
And this maiden she lived with no other thought          i aquesta donzella no vivia amb cap altre pensament
   Than to love and be loved by me.                                     que estimar i ser estimada per mi.

I was a child and she was a child,                                        Jo era un nen i ella era una nena,
   In this kingdom by the sea,                                                en aquest regne vora el mar,
But we loved with a love that was more than love—     però ens estimàvem amb un amor que era més que amor
   I and my Annabel Lee—                                                       la meva Annabel Lee i jo—.
With a love that the winged seraphs of Heaven             Amb un amor que els alats serafins del Cel
   Coveted her and me.                                                            cobejaven d'ella i de mi.

And this was the reason that, long ago,                            I aquesta fou la raó per què, fa molt de temps,
   In this kingdom by the sea,                                               en aquest regne vora el mar,
A wind blew out of a cloud, chilling                                   un vent bufà des d'un núvol i congelà
   My beautiful Annabel Lee;                                                 la meva bella Annabel Lee;
So that her highborn kinsmen came                                 perquè el seu noble parent vingués
   And bore her away from me,                                            i se l'endugués lluny de mi,
To shut her up in a sepulchre                                              per tancar-la en un sepulcre
   In this kingdom by the sea.                                               en aquest regne vora el mar.

The angels, not half so happy in Heaven,                        Els àngels, ni la meitat de feliços al Cel,
   Went envying her and me—                                              ens envejaven a ella i a mi 
Yes!—that was the reason (as all men know,                   Sí!—aquest fou el motiu (com tots els homes saben,
   In this kingdom by the sea)                                               en aquest regne vora el mar)
That the wind came out of the cloud by night,              perquè el vent sortís del núvol aquella nit
   Chilling and killing my Annabel Lee.                            i congelés i matés la meva Annabel Lee.

But our love it was stronger by far than the love          Però el nostre amor era molt més fort que l'amor
   Of those who were older than we—                                  d'aquells que eren més grans que nosaltres
   Of many far wiser than we—                                            de molts molt més savis que nosaltres
And neither the angels in Heaven above                         i ni els àngels de dalt al Cel
   Nor the demons down under the sea                               ni els dimonis de sota el mar
Can ever dissever my soul from the soul                         podran mai desunir la meva ànima de l'ànima
   Of the beautiful Annabel Lee;                                          de la bella Annabel Lee.

For the moon never beams, without bringing me dreams   Perquè la lluna mai lluu sense portar-me somnis
   Of the beautiful Annabel Lee;                                                     de la bella Annabel Lee;
And the stars never rise, but I feel the bright eyes                 i els estels mai surten, sinó que sento els ulls brillants
   Of the beautiful Annabel Lee;                                                     de la bella Annabel Lee;
And so, all the night-tide, I lie down by the side                      i per això, durant tota la nit, jec al costat
   Of my darling—my darling—my life and my bride,           de la meva estimada—la meva estimada—ma vida i ma esposa,
   In her sepulchre there by the sea—                                          al seu sepulcre d'allà vora el mar
   In her tomb by the sounding sea.                                             a la seva tomba prop del mar sonor.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Salvador Espriu: "Salvem els mots"

No hi ha res de nou que jo pugui dir sobre Salvador Espriu. Tanmateix, com que això no és un diari informatiu, sinó un bloc personal on parlo del que em ve de gust, he decidit dedicar aquesta entrada a un dels poetes (o "escriptors de ratlles curtes") més eminents de la literatura catalana del segle XX, Salvador Espriu, de qui, enguany, se'n celebra el centenari. Espriu va ser, en paraules seves, "un home sense biografia"; de fet, es diu que va ordenar cremar totes les seves cartes personals a fi que no hi hagués constància de la seva vida privada. Amb només quinze anys va publicar la seva primera obra, Israel , i des de llavors va anar ascendint graons en el món literari fins a ésser candidat al Premi Nobel en diverses ocasions. Per a Espriu, la mort era una preocupació constant. Ja de petit va patir la mort de dos dels seus germans (un germà i una germana) i ell mateix va estar a prop de morir a causa d'una malaltia que el féu estar al llit du

La Renaixença

Avui torno a embrancar-me a escriure el bloc després d'un altre llarg lapse de temps (obligat pels estudis, és clar), per parlar breument d'un corrent artístic que tingué lloc a Catalunya fa un segle i mig aproximadament (una mica menys) i pel qual no puc sentir sinó una gran admiració. El corrent de què parlo no és cap altre que la Renaixença, que revolucionà la llengua i cultura catalanes i les portà fins a una esplendor que no havien tingut des del segle d'or de les lletres catalanes (el segle XV, amb Ausiàs March, Joanot Martorell i Jordi de Sant Jordi). Els autors d'aquest moviment van lluitar per posar la literatura catalana a l'alçada de les altres literatures europees, ja que havia romàs en un estat d'oblit durant el període anomenat la Decadència. A més a més, els escriptors es trobaren una llengua arcaica que no oferia les eines necessàries per a la creació literària i van emprendre la tasca de modernitzar la llengua (feina que no acabaren ells,

El Barroc

El Barroc és un moviment europeu que comprèn del tombant del segle XVI fins al segle XVIII. Aquest moviment és la resposta dels artistes als valors del Renaixement (més aviat és la refutació de tots ells), la qual cosa fa que esdevingui un art pessimista, laboriós i ple de vitalitat. La literatura barroca es caracteritza estilísticament per l'explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi i de la versificació, sense témer el fet de caure en l'artifici. A la Península Ibèrica, la decadència de l'Imperi Espanyol i la fidelitat a la contrareforma són dos factors que van afavorir l'esclat de l'art barroc, tant de la literatura (Góngora, Quevedo, Cervantes, Calderón de la Barca...) com de les arts plàstiques (Velázquez, Goya, Murillo...), cosa que féu que el Barroc (el segle XVII) sigui considerat el Segle d'Or de la literatura castellana. D'altra banda, la literatura catalana del Barroc se situa en l'etapa que ha estat mal anomenada com a &quo