Passa al contingut principal

Concursos literaris

No sé quants de vosaltres escriviu, ni tan sols si us agrada llegir (encara que suposo que si estàs llegint aquest bloc serà perquè t'interessa mínimament la literatura, si no és així et recomano que canviïs de pàgina), però jo ja fa uns quants anys que escric força seguidament (més o menys una composició setmanal tot i que no és fix, és clar) i he guanyat uns quants anys als Jocs Florals del meu institut, encara que no es pot dir que la competència hagi estat gaire àrdua, allà.
Així doncs, m'estic començant a plantejar de participar en certàmens literaris de per aquí, Barcelona, i provar sort.
Mmmm... és que no és fàcil per a mi compartir les meves composicions, no sé si m'explico. Quan escric, expresso coses de molt a dins i de vegades em fa por que quan algú altre ho llegeix em comprengui massa bé, no sé com dir-ho. Encara que la veritat és que la majoria dels cops, quan deixo a algú llegir una composició meva, encara que potser la trobi bona i li agradi, no acaba de copsar el missatge que jo volia transmetre (cosa que m'alleuja, certament).
És per això que em fa certa vergonya exposar els meus escrits a gent que no conec i alhora friso per saber l'opinió de desconeguts savis en el tema sobre els meus poemes.
Suposo que al final sí que em presentaré a algun certamen, més que res per omplir el sufocant temps lliure que em proporcionen les vacances estiuenques i que de moment estic ocupant amb l'àvida lectura d'un llibre de 800 pàgines que em moria de ganes de llegir però que no havia tingut temps de fer-ho per manca d'hores d'esbarjo durant el curs.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Salvador Espriu: "Salvem els mots"

No hi ha res de nou que jo pugui dir sobre Salvador Espriu. Tanmateix, com que això no és un diari informatiu, sinó un bloc personal on parlo del que em ve de gust, he decidit dedicar aquesta entrada a un dels poetes (o "escriptors de ratlles curtes") més eminents de la literatura catalana del segle XX, Salvador Espriu, de qui, enguany, se'n celebra el centenari. Espriu va ser, en paraules seves, "un home sense biografia"; de fet, es diu que va ordenar cremar totes les seves cartes personals a fi que no hi hagués constància de la seva vida privada. Amb només quinze anys va publicar la seva primera obra, Israel , i des de llavors va anar ascendint graons en el món literari fins a ésser candidat al Premi Nobel en diverses ocasions. Per a Espriu, la mort era una preocupació constant. Ja de petit va patir la mort de dos dels seus germans (un germà i una germana) i ell mateix va estar a prop de morir a causa d'una malaltia que el féu estar al llit du

La Renaixença

Avui torno a embrancar-me a escriure el bloc després d'un altre llarg lapse de temps (obligat pels estudis, és clar), per parlar breument d'un corrent artístic que tingué lloc a Catalunya fa un segle i mig aproximadament (una mica menys) i pel qual no puc sentir sinó una gran admiració. El corrent de què parlo no és cap altre que la Renaixença, que revolucionà la llengua i cultura catalanes i les portà fins a una esplendor que no havien tingut des del segle d'or de les lletres catalanes (el segle XV, amb Ausiàs March, Joanot Martorell i Jordi de Sant Jordi). Els autors d'aquest moviment van lluitar per posar la literatura catalana a l'alçada de les altres literatures europees, ja que havia romàs en un estat d'oblit durant el període anomenat la Decadència. A més a més, els escriptors es trobaren una llengua arcaica que no oferia les eines necessàries per a la creació literària i van emprendre la tasca de modernitzar la llengua (feina que no acabaren ells,

El Barroc

El Barroc és un moviment europeu que comprèn del tombant del segle XVI fins al segle XVIII. Aquest moviment és la resposta dels artistes als valors del Renaixement (més aviat és la refutació de tots ells), la qual cosa fa que esdevingui un art pessimista, laboriós i ple de vitalitat. La literatura barroca es caracteritza estilísticament per l'explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi i de la versificació, sense témer el fet de caure en l'artifici. A la Península Ibèrica, la decadència de l'Imperi Espanyol i la fidelitat a la contrareforma són dos factors que van afavorir l'esclat de l'art barroc, tant de la literatura (Góngora, Quevedo, Cervantes, Calderón de la Barca...) com de les arts plàstiques (Velázquez, Goya, Murillo...), cosa que féu que el Barroc (el segle XVII) sigui considerat el Segle d'Or de la literatura castellana. D'altra banda, la literatura catalana del Barroc se situa en l'etapa que ha estat mal anomenada com a &quo