Avui estava reflexionant sobre per què els autors contemporanis em produeixen menys respecte (en el sentit d'admiració) que aquells que estan separats de mi per la barrera temporal.
He arribat a la conclusió que inconscientment tendeixo a comparar la lírica dels escriptors actuals amb la meva pròpia i les trobo massa semblants; mentre que els qui van viure fa segles i encara ara són considerats clàssics (Ausiàs March, Francesc Vicent Garcia, Luís de Góngora, Francisco de Quevedo...) els trobo tan diferents a mi que em resulten increïblement sorprenents; a part de l'innegable talent que posseïen els autors que acabo d'esmentar.
Suposo que és aquest el motiu, tot i que seguiré pensant en aquesta qüestió i, si se m'acut alguna altra possible raó, no dubtaré en exposar-la aquí.
He arribat a la conclusió que inconscientment tendeixo a comparar la lírica dels escriptors actuals amb la meva pròpia i les trobo massa semblants; mentre que els qui van viure fa segles i encara ara són considerats clàssics (Ausiàs March, Francesc Vicent Garcia, Luís de Góngora, Francisco de Quevedo...) els trobo tan diferents a mi que em resulten increïblement sorprenents; a part de l'innegable talent que posseïen els autors que acabo d'esmentar.
Suposo que és aquest el motiu, tot i que seguiré pensant en aquesta qüestió i, si se m'acut alguna altra possible raó, no dubtaré en exposar-la aquí.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada