Porto una temporadeta força angoixant. Els qui em coneixeu, sabreu que durant aquest últim mes i mig m'he estat (i encara estic) replantejant què faré en el futur. La veritat és que sempre havia tingut clar que estudiaria dret i m'especialitzaria en dret internacional, però darrerament he començat a veure que segurament estudiar lleis no m'omplirà en absolut, donat que necessito alguna cosa més creativa, no ho sé, més lligada al pensament i a l'escriptura.
M'he plantejat diverses possibilitats, encara que la que té més força és la d'estudiar filologia catalana ja que gaudeixo veritablement tant amb la gramàtica com amb la literatura (motiu pel qual escric aquest bloc, òbviament).
El principal dilema és si un cop hagi acabat d'estudiar allò que m'agradi seré capaç de trobar una feina i si aquesta complirà les meves expectatives (estabilitat, salari raonable, certa llibertat creativa...), ja que les carreres d'humanitats tenen principalment menys "sortides" que aquelles vinculades a les ciències socials.
Així doncs, em trobo en un punt d'inflexió que probablement determinarà tot el meu futur i del qual també dependrà la meva felicitat.
Estava ara rumiant sobre algun poema conegut que parlés una mica de la incertesa del futur, i n'he trobat un que crec que hi escau perfectament a part d'ésser una obra que m'encanta. Es tracta del poema Cançoneta incerta, de Josep Carner, qui fou un dels màxims exponents de la literatura catalana durant el segle XX. Crec que el poema és prou clar com per no comentar-lo més.
Cançoneta incerta
Aquest camí tan fi, tan fi,
¿qui sap on mena?
¿És a la vila o és al pi
de la carena?
Un lliri blau, color de cel,
diu: -Vine, vine-.
Però: -No passis! -diu un vel
de teranyina.
¿Serà drecera del gosat,
rossola ingrata,
o bé un camí d’enamorat,
colgat de mata?
¿És un recer per a adormir
qui passi pena?
Aquest camí tan fi, tan fi,
qui sap on mena?
¿Qui sap si trist o somrient
acull son hoste?
¿Qui sap si mor sobtadament,
sota la brosta?
¿Qui sabrà mai aquest matí
a què em convida?
I és camí incert cada camí,
n’és cada vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada